OCTUBRE 2009

(Versió per imprimir Català) (Versión para imprimir Castellano)

"A MIRABELLO MIRARÉ DE SER DON BOSCO"

Amb don Rua, donem gràcies a Déu per la nostra vocació

AMBIENTACIÓ

El 29 d’octubre, la Família Salesiana celebra la memòria litúrgica del Beat Miguel Rua, primer successor de Don Bosco i fidelíssim fill seu. Amb aquesta festa comença la celebració del centenari de la seva mort, i el Rector Major vol que aquesta celebració se situï en la preparació espiritual per al bicentenari del naixement de Don Bosco.

Acollint la invitació del Rector Major, volem avui, amb i com Don Rua, donar gràcies a Déu pel do de la nostra vocació salesiana. Amb ell, perquè Don Rua quedà tan fascinat pel geni apostòlic de Don Bosco que va fer de la seva vida un testimoni de gratitud a Déu pel regal de Don Bosco en la seva història personal i en la dels joves; i com ell, perquè volem amb Don Rua ‘ser Don Bosco’ allà on estem, ser Don Bosco en la nostra vida espiritual, ser Don Bosco en el nostre compromís educativopastoral, ser Don Bosco en la vivència de la nostra consagració religiosa…

En aquest aniversari de la fundació de la congregació mirar quantes persones han estat fidels a Don Bosco tots aquests anys, omple el nostre cor de gratitud. En les nostres vides, amb les nostres llums i ombres, amb les nostres limitacions i possibilitats estem cridats a seguir fent viu i present Don Bosco enmig dels joves als quals soms enviats.

Amb aquesta escalfor al cor comencem la nostra pregària.

HIMNE

Es proposa proclamar l’himne de l’Hora intermèdia: “El pa de cada dia”.

El pa de cada dia
doneu-nos-el avui, Senyor, a mans plenes;
converteix en alegria la nostra feina
i acaricia el dolor de les nostres penes.
Hores llargues de tedi
sense la presència bona de les teves mans!
Ai, les hores amargues ens tornen inhumans,
si no obrim l’ànima als germans!
Santifica el moment
d’aquest soroll tenaç, d’aquesta fatiga.
Busquem l’alè de la teva presència amiga
que faci créixer l’esforç i ens beneeixi. Amén.

SALM 138
Agraïment al Senyor que ens coneix i ens sosté

-Senyor, has penetrat els meus secrets
i em coneixes,
tu saps quan m'assec i quan m'aixeco;
descobreixes de lluny estant els meus propòsits,
saps prou bé si camino o si reposo,
et són coneguts tots els meus passos.

-Encara no tinc als llavis la paraula,
que tu, Senyor, ja la veus pronunciada.
M'estrenys a banda i banda,
has posat damunt meu la teva mà.
No puc abastar un saber tan admirable;
és tan elevat que no el puc entendre.

-On aniria lluny del teu esperit?
On fugiria lluny de la teva presència?
Si pujava dalt al cel, hi ets present,
si m'ajeia als inferns, també t'hi trobo.
¿Provaré de prendre les ales de l'aurora?
¿Aniré a viure a l'altre extrem del mar?
També allà les teves mans m'hi portarien,
també allà m'hi vindrien a buscar.

-¿Diré, doncs, que m'amaguin les tenebres
i tingui per llum la negra nit?
Per a tu no són fosques les tenebres
i la nit és tan clara com el dia:
llum o fosca et són igual.

-Tu has creat el meu interior,
m'has teixit en les entranyes de la mare.
Et dono gràcies perquè m'has fet tan admirable,
les teves obres són meravelloses:
ho reconec amb tota l'ànima.
Res del meu cos no et passava per alt
quan jo m'anava fent secretament,
com un brodat en el fons de la terra.

-Els teus ulls em veien abans d'estar format,
i els anys que em destinaves
eren tots escrits en el teu llibre,
abans que n'existís un de sol.
Déu meu, com podria ponderar els teus designis?
Com podria comptar-los d'un a un?
Si m'hi posava, serien més que els grans de sorra!

-Em desvetllo i encara estic amb tu.
Déu meu, penetra els meus secrets
i coneix el meu cor,
examina'm per conèixer què desitjo.
Mira si vaig per camins d'idolatria
i guia'm per camins eterns.

PARAULA DE DÉU

Lectura del segon Llibre de Reis (2Re 2, 1.7-15)

Quan el Senyor volgué fer pujar Elies al cel enmig de la tempesta, Elies i Eliseu van sortir de Guilgal.
Elies va dir a Eliseu:
-Queda't aquí, que el Senyor m'envia a Betel.
Eliseu va respondre:
-Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. Van baixar, doncs, tots dos a Betel.
Els seguien cinquanta homes, membres del grup de profetes, però es van aturar a una certa distància d'ells dos. Elies i Eliseu van parar-se davant el Jordà. Llavors Elies va agafar el seu mantell, va enrotllar-lo i donà un cop a les aigües, que es van separar a banda i banda, i tots dos van travessar pel mig, a peu eixut. Després de travessar, Elies digué a Eliseu:
-Demana què vols que faci per tu abans no sigui endut del teu costat.
Eliseu respongué:
-Que jo rebi del teu esperit profètic una doble part, la part de l'hereu.
Ell replicà:
-Demanes una cosa difícil. Si em veus mentre sóc endut del teu costat, voldrà dir que ho has obtingut; si no em veus, voldrà dir que no ha estat així.
Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l'un de l'altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta. Eliseu ho veia i cridava:
-Pare meu, pare meu! Carro i guia d'Israel!
I ja no el va veure més. Llavors Eliseu es va esquinçar el vestit en dos trossos.
Després va recollir el mantell que havia caigut a Elies, va tornar al Jordà i es va aturar a la riba. Amb el mantell que havia caigut a Elies va donar un cop a les aigües, tot dient:
-On és el Senyor, el Déu d'Elies?
Així que va donar el cop a les aigües, aquestes van separar-se a banda i banda i ell pogué travessar pel mig. Els homes del grup de profetes que vivien a Jericó, en veure-ho des de l'altra riba, van exclamar:
-L'esperit d'Elies reposa sobre Eliseu!
Van sortir a rebre'l i es prosternaren davant d'ell fins a tocar a terra.
Paraula de Déu

REFLEXIÓ: "SUCCESSOR"

Qui és D. Rua?

És el primer Successor de D. Bosco, el sant Fundador dels Salesians. I per què ara D. Rua és beatificat, és a dir, glorificat? És beatificat i glorificat justa­ment perquè és successor, és a dir, continuador; fill, deixeble, imitador; qui ha fet indubtablement amb d’altres, però el primer entre ells, de l’exemple del Sant una escola, de la seva obra personal, una institució estesa, es pot dir que per tota la Terra; de la seva vida una història, de la seva regla un esperit, de la seva santedat un tipus, un model; ha fet de la font, una corrent, un riu.

Recordeu la paràbola de l’Evangeli: «Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques» (Mt 13, 31-32). La prodigiosa fecunditat de la família salesiana, un dels més grans i més significatius fenòmens de la perenne vitalitat de l’Església al segle passat i en l’actual, ha tingut en D. Bosco l’origen, en D. Rua la continuïtat. Ha estat aquest el seu deixeble qui, des dels humils inicis de Valdocco, ha servit a l’obra salesiana en la seva virtualitat expansiva, ha captat la felicitat de la fórmula i l’ha desenvolupat amb coherència fidel, però sempre amb genial novetat. D. Rua ha estat el fide­líssim i per això el més humil i al mateix temps el més denotat dels Fills de D. Bosco. […]

La missió que va fer gran D. Rua es projecta en dues direccions exteriors diferents, però que en el cor d’aquest poderós operari del regne de Déu s’entrellacen i es fonen, com succeí habitualment en la forma d’apostolat que la Providència li assignà: la Congregació Salesiana i l’Oratori, és a dir, les obres per a la joventut i tota la resta que formen la seva corona.

(De la homilia de Pau VI a la beatificació de Miguel Rua)

MAGNIFICAT

Veient les obres grans que el Senyor va realitzant per mitjà de les persones, amb Maria cantem i donem gràcies a Déu que ens fa artífexs del Regne, a l’estil de Don Bosco: Magnificat (pregat o cantat)

PREGÀRIES

Animats per aquesta confiança, de mans de Maria, confiem al Pare les necessitats de la humanitat, responent a cada una de les intencions: Confiem en tu, Senyor.

PARE NOSTRE

PREGÀRIA FINAL

Déu Pare de misericòrdia,
tu vas posar sobre les petjades de sant Joan Bosco,
pare i mestre de la joventut,
el beat Miguel Rua, que imità els seus exemples,
heretà el seu esperit i propagà les seves obres;
no deixis d’estimular els nostres cors
perquè es renovi quotidianament
la nostra fidelitat creativa
en la nostra identitat de consagrats apòstols.
T’ho demanem per intercessió de Maria Auxiliadora,
a qui ell va estimar i va honrar amb cor de fill,
i per mitjà de Jesucrist el nostre Senyor. Amén.