(Versió per imprimir Català) (Versión para imprimir Castellano)
"Amb la mirada posada en Maria"
Celebració de la Paraula amb intenció vocacional
"Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona (…), perquè rebéssim la condició de fills" (Ga 4, 4-5). Estem convidats a dirigir la mirada cap a la dona que "acollí en el seu cor i en el seu cos el Verb de Déu i donà la Vida al món"; i precisament per això —recorda el concili Vaticà II— "és reconeguda i venerada com a veritable Mare de Déu" (Lumen gentium, 53). Ho fem reunits, seguint l'exemple dels apòstols. I amb Maria, que ens convida a conèixer la paraula de Déu, a estimar la paraula de Déu, a viure amb la paraula de Déu, a pensar amb la paraula de Déu; que ens condueix al Crist, i que, amb el seu amor matern, també pot guiar els nostres cap a Ell.
Aquell 8 de Desembre de 1841 Don Bosco inicia amb un catecisme el seu apostolat amb els joves.
Introducció
"Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona (…), perquè rebéssim la condició de fills" (Ga 4, 4-5). Estem convidats a dirigir la mirada cap a la dona que "acollí en el seu cor i en el seu cos el Verb de Déu i donà la Vida al món"; i precisament per això —recorda el concili Vaticà II— "és reconeguda i venerada com a veritable Mare de Déu" (Lumen gentium, 53). Ho fem reunits, seguint l'exemple dels apòstols. I amb Maria, que ens convida a conèixer la paraula de Déu, a estimar la paraula de Déu, a viure amb la paraula de Déu, a pensar amb la paraula de Déu; que ens condueix al Crist, i que, amb el seu amor matern, també pot guiar els nostres cap a Ell.
Cant
El Senyor s'ha enamorat del teu cor pobre,
i t'ha fet plena de gràcia amb el seu do,
L'Esperit ha obrat en tu grans meravelles
i ha volgut que fossis mare de l'amor.
El Senyor s'ha enamorat del teu cor pobre,
i t'ha fet plena de gràcia amb el seu do,
L'Esperit ha obrat en tu grans meravelles
i ha volgut que fossis mare de l'amor.
El teu sí incondicional a la Paraula
l'has viscut pelegrinant fins a la creu.
Benaurada seràs sempre, bona Mare;
has cregut i has confiat només en Déu.
LA TEVA FE, MARIA, ENS ESPERONA
A SER FIDELS AL PARE I DIR-LI: SÍ,
EL TEU AMOR SILENT ENS ACOMPANYA,
MAI NO ENS DEIXEU
LLUNY DE LA VOSTRA MÀ.
EL TEU CAMÍ VISCUT AMB ESPERANÇA
EN EL DOLOR I LA GLÒRIA DEL TEU FILL
ENS MOU A TOTS A VIURE DISPONIBLES,
LLIURANT A DÉU EL QUE ELL ENS HA DONAT
Com tu, Mare, volem viure amb confiança
la resposta de la crida del Senyor.
Li oferim tot el que som amb alegria;
que ell ens faci instruments del seu amor.
L'Esperit ens donarà la fortalesa
si li obrim de bat a bat el nostre cor.
Que es compleixi en tots nosaltres la Paraula.
Salm (càntic d'Anna - 1Sa 2, 1-10)
Antífona cantada:
Magnificat, magnificat, magnificat anima mea Dominum.
Magnificat, magnificat, magnificat anima mea.
Anna va pregar així:
Celebro de tot cor el Senyor,
alço el meu front gràcies a ell;
ara em ric dels enemics.
Sóc feliç perquè ell m'ha salvat.
Ningú no és sant com el Senyor,
no hi ha roca semblant al nostre Déu:
ningú no és Déu fora d'ell.
No digueu tantes paraules arrogants,
que no us surtin de la boca
aquestes insolències;
el Senyor és el Déu que tot ho sap,
i sospesa totes les vostres accions.
L'arc dels valents s'esmicola,
mentre els covards s'armen de valor.
S'han de guanyar el pa
els qui anaven tips,
mentre el mengen sense esforç
els famolencs.
La dona estèril infanta set fills,
mentre queda sola la qui era fecunda.
És el Senyor qui dóna mort o vida,
qui fa baixar al país dels morts
o en treu fora.
És el Senyor qui dóna
pobresa o riquesa,
qui abaixa o enalteix.
Aixeca de la pols el desvalgut,
treu el pobre de la cendra,
per asseure'l entre els poderosos
i donar-li possessió d'un soli gloriós.
El Senyor sosté
els fonaments de la terra,
damunt d'ells ha assentat el món.
Ell guarda els passos dels seus fidels,
però els malvats cauran a les tenebres:
ningú no triomfa per la pròpia força.
El Senyor desconcerta els enemics,
l'Altíssim, des del cel,
els fa sentir el tro.
El Senyor judica el món
d'un cap a l'altre,
dóna la victòria al seu rei,
alça el front del seu ungit.
Paraula de Déu (Jeremies 1, 4-10)
l'has viscut pelegrinant fins a la creu.
Benaurada seràs sempre, bona Mare;
has cregut i has confiat només en Déu.
LA TEVA FE, MARIA, ENS ESPERONA
A SER FIDELS AL PARE I DIR-LI: SÍ,
EL TEU AMOR SILENT ENS ACOMPANYA,
MAI NO ENS DEIXEU
LLUNY DE LA VOSTRA MÀ.
EL TEU CAMÍ VISCUT AMB ESPERANÇA
EN EL DOLOR I LA GLÒRIA DEL TEU FILL
ENS MOU A TOTS A VIURE DISPONIBLES,
LLIURANT A DÉU EL QUE ELL ENS HA DONAT
Com tu, Mare, volem viure amb confiança
la resposta de la crida del Senyor.
Li oferim tot el que som amb alegria;
que ell ens faci instruments del seu amor.
L'Esperit ens donarà la fortalesa
si li obrim de bat a bat el nostre cor.
Que es compleixi en tots nosaltres la Paraula.
Som servents, som testimonis en el món.
Salm (càntic d'Anna - 1Sa 2, 1-10)
Antífona cantada:
Magnificat, magnificat, magnificat anima mea Dominum.
Magnificat, magnificat, magnificat anima mea.
Anna va pregar així:
Celebro de tot cor el Senyor,
alço el meu front gràcies a ell;
ara em ric dels enemics.
Sóc feliç perquè ell m'ha salvat.
Ningú no és sant com el Senyor,
no hi ha roca semblant al nostre Déu:
ningú no és Déu fora d'ell.
No digueu tantes paraules arrogants,
que no us surtin de la boca
aquestes insolències;
el Senyor és el Déu que tot ho sap,
i sospesa totes les vostres accions.
L'arc dels valents s'esmicola,
mentre els covards s'armen de valor.
S'han de guanyar el pa
els qui anaven tips,
mentre el mengen sense esforç
els famolencs.
La dona estèril infanta set fills,
mentre queda sola la qui era fecunda.
És el Senyor qui dóna mort o vida,
qui fa baixar al país dels morts
o en treu fora.
És el Senyor qui dóna
pobresa o riquesa,
qui abaixa o enalteix.
Aixeca de la pols el desvalgut,
treu el pobre de la cendra,
per asseure'l entre els poderosos
i donar-li possessió d'un soli gloriós.
El Senyor sosté
els fonaments de la terra,
damunt d'ells ha assentat el món.
Ell guarda els passos dels seus fidels,
però els malvats cauran a les tenebres:
ningú no triomfa per la pròpia força.
El Senyor desconcerta els enemics,
l'Altíssim, des del cel,
els fa sentir el tro.
El Senyor judica el món
d'un cap a l'altre,
dóna la victòria al seu rei,
alça el front del seu ungit.
Paraula de Déu (Jeremies 1, 4-10)
Lectura del Profeta Jeremies:
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
Abans de formar-te en les entranyes de la mare, jo et coneixia; abans que sortissis del seu ventre et vaig consagrar profeta destinat a les nacions. Jo vaig replicar: -Ah, Senyor, Déu meu! Sóc massa jove. Com sabré parlar? El Senyor em respongué: -No diguis que ets massa jove. Vés on jo t'enviaré, digues el que jo t'ordenaré. No tinguis por de ningú. Jo seré al teu costat per alliberar-te. T'ho dic jo, el Senyor. Aleshores el Senyor va allargar la mà, em tocà els llavis i em digué: - Poso les meves paraules a la teva boca: des d'avui et dono poder sobre nacions i reialmes, per a arrencar i enderrocar, per a destruir i enrunar, per a construir i plantar.
Moment de silenci per contemplar la paraula
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
Abans de formar-te en les entranyes de la mare, jo et coneixia; abans que sortissis del seu ventre et vaig consagrar profeta destinat a les nacions. Jo vaig replicar: -Ah, Senyor, Déu meu! Sóc massa jove. Com sabré parlar? El Senyor em respongué: -No diguis que ets massa jove. Vés on jo t'enviaré, digues el que jo t'ordenaré. No tinguis por de ningú. Jo seré al teu costat per alliberar-te. T'ho dic jo, el Senyor. Aleshores el Senyor va allargar la mà, em tocà els llavis i em digué: - Poso les meves paraules a la teva boca: des d'avui et dono poder sobre nacions i reialmes, per a arrencar i enderrocar, per a destruir i enrunar, per a construir i plantar.
Moment de silenci per contemplar la paraula
Lectura
"Todo lo que hemos hecho, se lo debemos a María Santísima Auxiliadora"
"Todo lo que hemos hecho, se lo debemos a María Santísima Auxiliadora"
Miguel Rua fue el primer Salesiano, y fue el día de la Anunciación del Ángel a María. Lo recuerda él mismo en la deposición en el Proceso de beatificación de Don Bosco: «En 1855, el día de la Anunciación de María Sma., yo, el primero, haciendo segundo año de filosofía, emití los votos por un año». Viviendo junto a Don Bosco 36 años, absorbió su espíritu, cuyo componente esencial era la devoción a María Auxiliadora. El testigo Lorenzo Saluzzo afirma: «Recuerdo de modo especial haber oído al Siervo de Dios estas palabras: 'No se puede ser buen Salesiano si no se es devoto de María Auxiliadora'».
Don Bosco construyó el Santuario de María Auxiliadora y Don Rua lo hizo restaurar embellecer, decorar. La solemne 'coronación de la imagen de María Auxiliadora realizada en el Santuario de Valdocco el año 1903, la obtuvo él del Papa, y la realizó el Cardenal Richelmy, Legado pontificio. El 17 de febrero anunciaba a los Salesianos el gran acontecimiento diciendo: «Procuremos hacernos menos indignos de nuestra celestial Madre y Reina, y prediquemos con celo cada vez mayor sus glorias y su materna ternura. Ella inspiró y guió prodigiosamente a nuestro Don Bosco en todas sus grandes empresas; Ella siguió y sigue hoy esa materna asistencia en todas nuestras obras, por lo que podemos repetir con Don Bosco que todo lo que tenemos se lo debemos a María Sma. Auxiliadora».
(...)
A Don Rua le debemos los Salesianos la recitación cotidiana de la oración de consagración a María Auxiliadora después de la meditación, así como la procesión de la estatua de María Auxiliadora por las calles de Turín, que quiso que se hiciese la primera vez en 1901, y que se convirtió rápidamente en una bella y veneranda tradición para la ciudad y para todo el Piamonte. En los apuntes de sus predicaciones a la gente se lee: «En todas las necesidades encontramos en María SS. nuestra abogada; y todavía está por encontrar al que haya recurrido en vano a Ella. Afortunados, pues, nosotros por ser hijos de tal madre… Honrémosla, amémosla nosotros y hagámosla amar por los demás, esforcémonos por hacerla conocer como amparo de los cristianos, recurramos a Ella como segura defensa en las enfermedades, en los reveses de fortuna, en las familias que viven en discordia, para impedir ciertos escándalos graves, en los pueblos, en las ciudades. Pero si queremos hacerle un obsequio verdaderamente agradable, procuremos prestar un cuidado especialísimo a la juventud… De modo especial cuidemos a la juventud pobre».
Las Hijas de María Auxiliadora, llamadas por la gente «las monjas de Don Bosco», fueron fundadas por el Santo en 1872, y fueron llamadas por él «el monumento vivo de su gratitud a la Virgen santa». Se multiplicaron de manera rapidísima, e hicieron un bien incalculable a la juventud pobre y marginada. Don Rua, devotísimo de María Auxiliadora, legó estrechamente su nombre al de sus 'Hijas'. A la muerte de Don Bosco, la Superiora general Madre Daghero escribió a Don Rua confiándole con plena seguridad el Instituto de las FMA. Él que lo había visto nacer y lo había seguido en su gradual desarrollo, lo cuidó como una sagrada herencia que le dejaba Don Bosco, y derramó en él con atención asidua la riqueza de su pensamiento y de su corazón. Su figura se encuentra en cada página de la historia de las FMA durante más de veinte años.
(...)
En sus muchos viajes, Don Rua extiende también sus visitas a las casas de las FMA: en todas ellas deja su palabra de Santo, ilumina, sostiene, guía. En todas ellas se interesa por cada cosa, y nunca se siente cansado y con prisas. Hace sugerencias y da consejos que buscan siempre y sólo el bien. Sus cartas, escritas con letra clara y menuda, a veces en recortes de papel, tienen el don de la sencillez y el perfume de la interioridad.
Pregària
Encoratjats per la presència del Ressuscitat, de mans de Maria, confiem al Pare les necessitats de la humanitat, responent a cada una de les intencions "Confiem en tu, Senyor".
Encoratjats per la presència del Ressuscitat, de mans de Maria, confiem al Pare les necessitats de la humanitat, responent a cada una de les intencions "Confiem en tu, Senyor".
(Pregàries espontànies...)
Pare nostre...
Dirigim al Pare la pregària que ens ensenyà Jesús, que ens compromet a viure en fraternitat i a implicar-nos activament en la construcció del Regne.
Pare nostre...
Dirigim al Pare la pregària que ens ensenyà Jesús, que ens compromet a viure en fraternitat i a implicar-nos activament en la construcció del Regne.
Oració final
Pare,
avui he sentit ressonar dintre meu
la teva Paraula.
He vist la necessitat de parlar clar
i d'anunciar als altres allò que jo he comprès.
Però no acabo de decidir-me a fer-ho:
el meu testimoniatge no és prou net,
i, sobretot, tinc por;
sé prou bé que, si parlo clar,
molts aniran contra meu.
Amb tot, no puc callar,
perquè Tu ets en mi com un foc que crema.
Tu m'has seduït i ja no et puc oblidar.
Envia'm coratge
per no enfosquir la teva Paraula.
Envia'm coratge
per proclamar davant dels altres
l'actualitat d'aquesta Paraula teva.
Envia'm coratge
perquè, igual que en Maria,
el meu anunci de la teva Paraula
vagi acompanyat
de la senzillesa dels meus gestos
i de la profunda confiança en la teva presència.
Pare,
avui he sentit ressonar dintre meu
la teva Paraula.
He vist la necessitat de parlar clar
i d'anunciar als altres allò que jo he comprès.
Però no acabo de decidir-me a fer-ho:
el meu testimoniatge no és prou net,
i, sobretot, tinc por;
sé prou bé que, si parlo clar,
molts aniran contra meu.
Amb tot, no puc callar,
perquè Tu ets en mi com un foc que crema.
Tu m'has seduït i ja no et puc oblidar.
Envia'm coratge
per no enfosquir la teva Paraula.
Envia'm coratge
per proclamar davant dels altres
l'actualitat d'aquesta Paraula teva.
Envia'm coratge
perquè, igual que en Maria,
el meu anunci de la teva Paraula
vagi acompanyat
de la senzillesa dels meus gestos
i de la profunda confiança en la teva presència.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada